Gravant i gravant...

Els dimecres la nostra tutora només dóna classe a quart, així que jo no he de donar la classe i vaig de càmera. La meva companya ha fet la seva unitat als diferents grups de quart i jo l'he gravat i ajudat en el que m'ha necessitat.

Segona i tercera lliçons de la meva unitat.

Avui hem tingut la visita de la nostra tutora del màster. Ha vingut a primera hora i ha assistit a la meva segona lliçó en el grup de segon B. He repetit l'activitat que vaig fer ahir a segon C, però avui tots estàvem més nerviosos: els alumnes i, sobretot, jo. La presència de l'autoritat universitària intimida. Perquè els alumnes es relaxessin, la tutora de la universitat els ha dit que no patissin que ella, si havia de suspendre a algú seria a mi, no a ells. Han anat fent l'activitat i entre la tutora de l'institut, la de la universitat, la meva companya i jo els hem resolt els dubtes mentre treballaven. També he repartit les quatre gravadores, però una de les parelles que les tenien no s'ha entès amb ella. Me l'han tornat dient-me que ja havien acabat i després he vist que encara seguien treballant. No sé ben bé què els ha passat, però no els he tornat la gravadora, perquè ja no tenia sentit.
M'ha fet molta gràcia, perquè a la tarda, una nena d'aquesta classe m'ha cridat al pati per preguntar-me si la meva profe de la uni m'havia aprovat, que s'havien portat bé perquè jo no suspengués. Què monos que són quan volen!
Després de la classe, la meva companya i jo ens hem reunit amb la tutora de la universitat per comentar com havia anat la meva classe, què es podia millorar i li he explicat com seria la resta de la unitat. Després la meva companya ha fet la seva unitat a quart d'ESO i jo l'he gravat. Quan ha acabat jo he fet la meva tercera lliçó a segon C. Consistia en que es tornessin a llegir els dos textos del dia anterior amb atenció. Després els he recollit i els he donat el text separat per línies, escrites en diferents papers com si fos un puzzle i ells havien de reconstruir el text. Un cop reconstruit, els he tornat a donar el text perquè se l'autocorregissin i els he fet que se'l copiessin, perquè volia que els hi quedés al cap, ja que el proper dia l'hauran d'aprendre de memòria i els textos originals me'ls emporto jo. Els ha agradat fer el puzzle i l'han fet bastant bé, però quan els he dit que havien de copiar el text, els ha caigut el món a sobre. Això de copiar no els ha agradat gens i m'han dit que es cansaven i que els hi fotocopiés. Serà possible com estan de ben/mal (segons com t'ho miris) acostumats!
Després la tutora de la universitat ha estat comentant-li a la meva companya com havia vist la seva classe i han parlat de la seva unitat didàctica. La tutora ha marxat i nosaltres hem anat ràpid a dinar (només teníem tres quarts d'hora), perquè per la tarda la meva companya feia la seva unitat a quart i jo la gravava.

Segona lliçó de la meva unitat didàctica.

Ja està feta la segona lliçó de la meva unitat a segon C. En què ha consistit? Doncs els he preparat dos textos, un sobre l'efecte hivernacle (expert A) i l'altre sobre l'escalfament global (expert B). Als textos hi havia uns espais en blanc i, en un full de preguntes, havien d'escollir entre dues opcions per omplir els buits, explicar perquè escollien una opció o l'altre i després contestar dues preguntes obertes. Això ho feien en parelles d'experts (AA o BB). La tutora de la universitat ens ha deixat quatre gravadores de veu i hem gravat a quatre parelles fent l'activitat. A més, la meva companya ha gravat una parella en vídeo. L'activitat ha ocupat tota l'hora. He observat que els costava dir el perquè de la seva elecció i he de reconèixer que era difícil contestar a aquestes preguntes. S'han implicat bastant i han treballat. Ara ja he recollit material pel meu treball de recerca.

Tercer i últim dia de l'APAC

Quin matí tan complert i profitós hem tingut avui. Hem assistit a tres conferències interessantíssimes. La primera la feien un professor i una professora i es deia Let's play with words and meanings. Només entrar ens han regalat un diccionari anglès-català de l'editorial Oxford amb un CD. Un bon començament, oi? Aleshores ens han passat un dossier amb exercicis de vocabulari i amb el powerpoint que ells exposaven, de manera que ens ha estat molt còmode seguir les seves explicacions. Hem fet els exercicis amb l'ajut del diccionari i els hem corregit junts. La professora era molt jove i molt dinàmica i hem après com ensenyar als nanos a que sàpiguen utilitzar bé el diccionari i diferents jocs de vocabulari i, a més, ens ho hem passar rebé.
Després hem anat a una altra conferència que es deia Toys and teaching English. El professor que la duia a terme està actualment de professor a l'Índia i treballa amb nens que no tenen recursos econòmics. Ens ha estat ensenyant com fer joguines amb paper o amb fustes, caixes de mistos, materials comuns que tots tenim a casa i com, ajudant-nos d'aquestes joguines, ensenyar anglès, bàsicament amb cançonetes. Molt interessant, la veritat i ell es veia molt humà. Ens ha agradat molt a tots.
I per últim, hem anat a una altra conferència sota el títol Forcing them to say something i donava pistes de què podíem fer perquè quan preparem un speaking a la classe de batxillerat els alumnes parlin. Ens ha mostrat algunes tècniques i ens ha fet practicar amb algun exercici. També era molt interessant, profitós i m'ha agradat la manera relaxada que tenia d'explicar, però que no es feia aburrida.
Després ens han donat el certificat d'assistència i s'ha acabat la convenció. Ens ha fet peneta, perquè ens ho hem passat molt bé, ha estat tota una experiència i considero que ens han donat molt bones idees.

Segon dia de l'APAC

La sessió d'avui ha començat a les 9:30. Primer hem tingut una xerrada sota el títol: Spoken Grammars, Written Grammars: From Corpus To Classroom. Estava organitzada pel Cambridge University Press i era una mica publicitat del corpus, però ha estat molt interessant. El conferenciant era molt simpàtic i ha estat mostrant-nos les diferències entre com es parla i com s'escriu l'anglès i comentant les paraules que més s'usen en anglès parlat i en anglès escrit i era molt curiós. Fins i tot, en el powerpoint que ha preparat per l'exposició, ha posat fotos del Bush, el Blair i el Príncep Charles i s'ha estat rient de tan malament com parlen. Tenia un bon humor anglès.
La següent sessió a la que hem assistit era una taula rodona on hi havia el conseller d'educació i un representant de cada un dels partits polítics de Catalunya i el tema a debatre era l'estat de la llengua anglesa a Catalunya. El conseller ens ha parlat dels canvis que es té pensat fer a les escoles per millorar l'anglès dels alumnes. Això ha estat profitós, però després, els candidats s'han dedicat a fer campanya política i han consumit el temps de manera que no s'ha pogut fer més de deu minuts de torn de preguntes per part dels profes assistents. Alguns s'han queixat formalment de que allò no era una taula rodona i que era una vergonya el que havia passat. Aleshores, el conseller ha emplaçat a un grup de representants de l'APAC a assistir a una sessió del Parlament on podran exposar les seves queixes i propostes. Com a mínim, ho ha intentat arreglar una mica.
Després de dinar, hem anat a veure una professora que feia la conferència sobre les CLIL (CLIL: Content and Language Integrated Language). Aquesta exposició que ens pensàvem que ens seria molt útil per la nostra unitat, no ho ha estat gaire. Ens ha decebut bastant, perquè s'ha limitat a fer-nos fer exercicis de mates i química en anglès, perquè veièssim com s'aprenia anglès a través d'altres assignatures. Era més aviat un workshop, però em sortit una mica decebuts.
Després hem anat a un altre workshop que es deia Developing changes and forward-error correction testing in Batxillerat contexts i tampoc no ens ha agradat com ho ha fet. Han estat les dues conferències que ens han semblat més fluixes.
Per finalitzar aquest dia tan completet, els quatre ens hem separat. La meva companya de pràctiques i jo hem anat a veure una conferència sota el títol Why not developing multiple intelligences in EFL? i els altres dos companys han anat a veure una actuació de la professora que ensenya a través del jazz. La conferència sobre les intel.ligències múltiples ha estat molt instructiva. El senyor ha explicat la diferent concepció de la intel.ligència que tenim en aquests moments de la història, en què consisteix cadascuna d'aquestes intel.ligències i ens ha fet dir quines intel.ligències prenien part en el desenvolupament de certes activitats que ens ha mostrar. A més, ens ha donat molta bibliografia per aprofundir el tema. Hem après molt en aquesta conferència i ens ha tret el mal gust de les tres últimes. Avui hem començat i acabat molt bé.

Primer dia de l'APAC.

Avui hem anat a la primera jornada de l'APAC (Associació de Professors d'Anglès de Catalunya), però primer hem passat pel matí per l'institut, perquè la meva companya feia la seva primera classe de la seva unitat. Ha tingut una particularitat i és que no l'ha fet en una classe d'anglès sino en una de ciències socials. La professora de socials (la mateixa que vam anar a veure fent classe en una aula-taller) li ha deixat una sessió per fer-la en anglès. La unitat va sobre la immigració. La meva companya els ha explicat els moviments migratoris de la humanitat al llarg de la història, perquè veiessin que no és un fenomen modern, pel contrari, ha existit sempre. Els ha passat unes transparències amb mapes de fluxos migratoris i després unes altres amb eslògans racistes dels Estats Units i els ha fet omplir un text que tenia blancs i donava les opcions per omplir-los. Ella ho ha fet bé, però els nanos estaven descol.locats de que se'ls hi fes la classe de socials en anglès. Tot i així, han prestat atenció a la meva companya i jo l'he grabat en vídeo.
A la tarda ens hem anat a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra, perquè començava la convenció de professors d'anglès de Catalunya. Ha començat amb el lliurament de premis a alumnes de primària i secundària per treballs fets en anglès. Entre els assistents a l'acte estava el conseller d'educació que ha fet un discurs d'inauguració del congrès, juntament amb el rector de la universitat i el director del British Council de Barcelona. Després s'ha inaugurat la convenció amb la intervenció d'una professora arribada de Nova York, que és una eminència en el món dels professors d'anglès. Ella utilitza el ritme del jazz per donar les classes. Ens ha fet una demostració, ja que ha sortit a l'escenari de l'auditori amb un piano i ens ha fet participar a tots. Ha estat interessantíssim! A més, es veia una senyora humil i gairebé s'emocionava quan l'aplaudíem. Com ha dit el rector quan ella entrava a l'escenari: an now is when legend turns into reality.
Després teníem tres opcions de conferències i hem triat la d'un professor anglès que és una altra eminència. També hem quedat fascinades amb ell. El títol de la conferència era: Becoming a more efficient classroom manager. L'ha fet molt amena i ens ha agradat molt als quatre (a mi i a les dues companyes i el company ). Entre una conferència i l'altre hem anat a veure uns estants que hi ha amb llibres de text d'anglès de les diferents editorials, hem agafat catàlegs, en un dels estants ens han regalat una novel.la en anglès i ens hem atipat de dolços que regalaven. La convenció dura fins dissabte al migdia. Ens ha financiat la meitat la universitat (la UAB vull dir). És una mica cara, però només pels dos profes que hem vist avui, ja ha valgut la pena pagar.
Demà hi tornem.

Primera lliçó, segon grup.

He repetit lliçó amb el segon C. Ens hem canviat d'aula cap a una que té cortines i pantalla, per poder veure les transparències sense problemes. La classe ha anat prou bé. Hem fet les mateixes activitats i he estat atenta en el tema pissarra per escriure de manera ordenada i anar esborrant-la. Els alumnes han estat atents, fins i tot els conflictius. Només hi havia dues noies que a estones xerraven o feien cara d'aburrir-se soberanament, però em consola que sempre fan el mateix. Hi ha unes altres dues que mai fan cas i estan a la seva sense motivar-se per la classe i avui han participat molt en la descripció de les fotos i s'han interessat molt pel vocabulari.
L'activitat d'unir paraules amb definicions els ha costat una mica més que als de l'altre classe.
En la descripció de fotos aquí comptava amb l'avantatge de que hi ha una nena de Nova Zelanda i deia moltes de les paraules, tot i que parlava quan veia que ningú no la sabia.
M'ha fet gràcia, perquè els paperets són de diferents colors i li donava un set d'un color diferent a cada parella. Un noi que és repetidor i va de "rei de las nenas" se m'ha queixat perquè ha donat la casualitat que li ha tocat el rosa. Ha estat molt bo, però li he fet que se'l quedés. A veure si acabem ja amb aquests prejudicis sexistes.
La meva companya m'ha grabat part de la classe. Jo m'he trobat més còmode, perquè era el segon cop que la feia i la professora també m'ha vist millor. Què bé!

Primer dia de la meva unitat didàctica.

Comença l'espectacle. Avui he fet la primera sessió de la meva unitat a segon B. La meva unitat es basa en l'efecte hivernacle i les seves conseqüències i és una CLIL (una lliçó d'una altra assignatura feta en anglès). El grup en el que jo basaré la meva recerca i el meu treball del pràcticum és el de segon C, però m'ha dit la meva tutora que faci la unitat en els dos segons que té ella i així practico més i veig les diferències, els avantatges i les dificultats de fer les mateixes lliçons a més d'un grup i això és el que faré.
La lliçó d'avui ha consistit en passar unes transparències i fer que els alumnes em diguessin que hi veien i quina relació tenia el que veien amb el canvi climàtic (els he dit que en la meva unitat parlaríem del canvi climàtic). Les transparències eren de fotos de sequera, inundacions, caravanes de cotxes, indústries contaminants, gràfiques de l'augment de la temperatura en relació a l'emissió de diòxid de carboni a l'atmosfera, d'un hivernacle, gràfic de l'efecte hivernacle, glaciars desglaçant-se... La intenció d'aquesta activitat és que surti el vocabulari relacionat amb aquest tema. Si els alumnes m'ho deien en castellà o català, jo ho deia en anglès i ho escrivia a la pissarra. He tractat de no dir res en anglès i he utilitzat gestos per fer-me entendre i, si s'havia de traduir alguna cosa, feia que la traduïssin ells mateixos. Abans de començar amb les transparències els he donat un glossari i els he explicat que havien d'anar-lo omplint conforme fèssim totes les sessions de la unitat. El glossari conté una columna de termes en anglès i l'altre amb la seva traducció al català. Hi ha forats en blanc al.leatoris entre les dues columnes i ells han d'omplir-los. M'ha sorprès que estaven molt preocupats en omplir el glossari, molt interessats en entendre i saber escriure totes les paraules. Després d'això els he donat uns paperets amb paraules sobre el canvi climàtic i uns altres amb les definicions. Estaven desendreçats i ells havien d'unir la paraula amb la definició. Els he fet treballar en parelles. També s'han implicat molt. Els ha agradat això de moure paperets. A alguns els he hagut de dir que deixessin el glossari i fessin l'exercici. Tenien tant d'interès en acabar-lo que s'amoïnaven si no ho feien. Després hem fet la correcció de l'activitat tots junts.
Jo crec que ha anat prou bé. La classe s'ha mantingut en ordre (tot i que he hagut de cridar l'atenció alguna vegada a algun nen) i la meva tutora m'ha dit que li ha agradat molt el material i com havia fet la classe, que se'm veia molt tranquil.la. Jo al principi estava nerviosa i, més després de que a la classe amb la claror no es veiessin les transparències i haver de buscar a correcuita una altra aula. Al final hem acabat fent la classe al laboratori de ciències i ha quedat molt formal. Conforme passava l'estona, notava que m'anava relaxant. A més tenia dos observadors d'excepció. Un noi i una noia de la UB que estan fent el cap en l'especialitat de mates. Quan ha acabat la classe la meva tutora els ha fet dir com m'havien vist i m'han dit que molt bé, molt suelta. Fins i tot, el noi m'ha dit que es pensava que havia fet moltes classes i la noia que s'havia surprès perquè els nanos callaven i em feien cas quan els cridava l'atenció sense aixecar la veu. L'error que m'ha trobat la tutora és que quan escrivia a la pissarra ho feia de manera desordenada. Ho tindré en compte per millorar a la propera sessió.
La sensació d'aquesta primera classe de la meva unitat ha estat positiva.

Observant i observant...

Avui, com que la nostra tutora només tenia classe amb els de segon i feien examen de readers, ens ha proposat que anèssim a veure una profe de ciències naturals que és suplent d'una suplent. Es veu que la primera suplent no era capaç de mantenir l'ordre a la classe i el director li va suggerir que agafés la baixa, perquè si no li hauria de fer una carta al Departament d'Educació queixant-se de la seva mala gestió de l'aula i això supondria suspendre-la de feina de per vida. M'ha semblat tan fort! Se m'ha posat el cor en un puny. Li va dir que fes veure que tenia depressió, però es veu que l'ha agafat de veritat. No m'estranya! Pobre noia! A més la classe que tenia era conflictiva i, val, ella va fer fóra de la classe a sis nens (que és bastant), però hi ha profes veterans que cada dia estant expulsant. Jo crec que va agafar exemple, allá donde fueres, haz lo que vieres. Bé, no puc dir res més perquè no he vist la noia en acció. Tornant a l'important d'aquesta qüestió, hem anat a veure a la sustituta de la sustituta, que, segons la nostra tutora, és molt bona. La veritat és que la noia ho fa molt bé. La classe anava sobre l'aparell respiratori i els ha posat una transparència amb les parts. Les ha explicat, ha explicat el pas de l'aire per tot l'aparell i després els ha donat una fotocòpia com la transparència sense el nom de les parts i ells les havien de posar. S'han portat prou bé, tot i que en algun moment ha hagut d'aixecar la veu per cridar a algun que feia tonteries. He de puntualitzar que no era la classe dels conflictius, era una altra. La veritat és que la noia tenia tant gràcia que semblava que portés molts anys de profe i crec que és el segon any que fa suplències.
Després hem anat a veure una classe de ciències socials amb una professora veterana, però no era una classe ordinària. Es tractava d'una classe de tercer adaptat. Una aula-taller. Els ha explicat els tres sectors en què es divideixen les professions i ho ha fet tractant de que ells mateixos arribessin a la informació, mitjançant preguntes fetes amb molta cura. Eren unes preguntes que portaven als alumnes en la direcció que ella volia per explicar la lliçó. Els alumnes estaven una mica desmotivats, però hi havia dos que no paraven de contestar. Un semblava que estava ausent, però quan li preguntava, sempre tenia una cosa interessant a contestar (interessant comparat amb la resta). A la classe només eren cinc nois i una noia. La noia, pobreta, debia tenir molts problemes, perquè li costava molt seguir la classe i no contestava a res per por a equivocar-se. Se li notava que tenia l'autoestima pel terra. De fet, tots pensen que estan a la classe dels tontos, però en la noia era més evident. No sé si seria perquè era l'única noia o, simplement, era més tímida.

Sant Valentí a l'institut.

Avui ha estat el primer dia que hem vist una classe de primer de l’ESO. Havíem vist ahir tarda una tutoria de la mateixa classe, on tots estaven molt esbalotats explicant que els més grans els increpaven. La tutora gairebé no podia mantenir l’ordre, però conservava la calma. Es nota que són molt petits, tenen actitud de primària. És comprensible, ja que tot just acaben de canviar d’escola i la transició és difícil.
La professora de ciències socials té una manera de parlar que capta l’atenció. Aquesta és una qualitat importantíssima en un professor. A més, té un to de veu entre dolç i sever que fa que cap nen es confiï. L’expressió de la seva cara també dóna respecte sense ser massa dura. Estaven estudiant els diferents climes del món i aprenien a entendre els climogrames. Els ha posat de deures comentar un climograma com si fossin homes del temps i el proper dia ho faran a la pissarra de cara a la resta de companys. M’ha semblat molt interessant. Aquesta observació l’hem fet conjuntament la meva companya de pràctiques i jo. Ja portàvem tota la setmana assistint a les classes per separat i avui ens han permès anar juntes de nou.
Després hem anat a veure una classe de segon de Batxillerat d’anglès. S’havien d’haver preparat un Speaking per fer a classe sobre desastres naturals i la professora posaria nota. Estan practicant per l’speaking de la selectivitat. Les expectatives no s’han complert i només un grup s’ho havia preparat (i no gaire), així que la professora els ha deixat un quart d’hora per preparar-s’ho i després hem anat amb ella, grupet per grupet, escoltant les explicacions i hem donat la nostra opinió per puntuar-los. Ha estat molt interessant, perquè mai no havíem hagut de puntuar a cap alumne i, realment, no és una tasca fàcil.
La nostra tutora ha fet als de quart escriure una carta formal applying for a job i ens ha donat una classe a cadascuna per corregir-les. També és interessant i difícil, perquè tant l’speaking com el writing, has de qualificar-los una mica a “ojímetro”.

L'experiència: una poderosa arma.

Literatura castellana a primer de Batxillerat. Aquesta ha estat la classe observada avui, però la professora és super experimentada. Ja té una edat i té dos o tres llicenciatures. Una eminència i quan dóna les classes té tanta informació complementària i en sap tant que eclipsa als estudiants. També fa una mica de respecte perquè al costat d’ella una se sent petiteta. Una professora realment interessant i vocacional i molt preocupada pels alumnes. Té aspecte de molt dura. És l’ós del professorat, però quan la coneixes una mica millor, té molt bons sentiments i els alumnes l’aprecien. És una molt bona educadora i es fa respectar, cosa molt necessària i útil últimament.

Segueixo observant.

Continuant amb la dinàmica de veure professors d’altres assignatures, he anat a veure una classe de primer de Batxillerat de mates. El professor és el director de l’institut. A la classe hi havia 11 nois i 3 noies. Han estat repassant les funcions polinòmiques que havien fet a quart i donant algunes de noves. Els alumnes es comportaven molt bé. Es nota que és Batxillerat i que els interessa el tema. De tota manera era una classe on tots els alumnes eren molt bons. El professor té una manera de parlar molt tranquil.la, però no aborreix. Al contrari, crea un clima de calma que potencia l’estudi còmode i la comunicació amb el professor. M’ha recordat el meu profe de mates de 3er de BUP. Fins i tot m’ha motivat a mi que he fet algunes gràfiques de funcions a la vegada que els alumnes. Aquest professor, quan ha de fer alguna explicació, primer fa preguntes per veure que saben els alumnes i intenta que ells mateixos facin l’explicació. M’ha agradat molt. També posa exemples de cosas reals i de la vida quotidiana i això fa que, una cosa tan teòrica com les mates, al comparar-se amb coses tangibles es pugui comprendre amb més facilitat. En acabar la classe li he fet aquests comentaris i he notat que s’afalagava.
Després he anat a veure a una professora molt jove de castellà. Està de sustituta, però és boníssima. La meva tutora ha volgut que veiés algú jove i que ho fa bé, perquè no pensi que només ho fan bé els experimentats. La veritat és que la noia ho fa d’allò més bé. És propera als alumnes, va de bon rotllo, però alhora es fa respectar i si ha de fer un crit el fa. Va fer la classe sobre El Lazarillo de Tormes. Em va agradar molt el seu estil. Durant la classe es passejava entre els alumnes mentre algun d’ells llegia en veu alta algun fragment del llibre i el situaven en l’època. En un moment van comentar un càstig que el cec del llibre li fa al nen i es va crear una polèmica sobre si el càstig era desmesurat o no. Tots els alumnes creien que sí, menys un noi africà que creia que el nen s’havia passat amb el cec i el càstig li estava bé. Em va agradar com la professora va moderar la discussió, deixant opinar a tothom, donant la seva pròpia opinió i sent molt respectuosa amb tots. És una noia molt moderna que sembla més aviat una alumna per la manera de vestir i és actriu de TV3. Molt interessant tot plegat.

Últim dia. Primera setmana.

Aquest matí ha estat molt instructiu per mi, perquè he estat observant com treballen altres professor d’assignatures diferents. És una bona manera de veure els punts febles i els punts forts de diferents professors, així com diferents estils d’ensenyar per poder enriquir-me més d’aquest pràcticum i treure’n més profit. Tanmateix, d’aquesta manera també veig altres grups-classe en els que no treballa la meva tutora.
He assistit d’observadora a una classe de ciències de 2n d’ESO. Hi havia 17 alumnes entre els que es trobava un grupet bastan conflictiu. Un dels alumnes més conflictius és un nouvingut, que es passa la vida expulsat de les classes. Avui, però, encara s’ha comportat. El professor és bastant dur. Per poder-los controlar entra a la classe amb semblant de policia. Quan hem entrat faltaven alguns d’aquests alumnes problemàtics que estaven fent el tonto pel passadís. Ell ha tancat la classe amb clau per dintre i ha passat llista. Després ha deixat entrar els alumnes que eren fora tot renyant-los per arribar tard. Ha posat a la porta un paperet amb el nom dels alumnes que havien arribat tard i dels que no havien vingut, perquè ho apuntés el professor de guàrdia.
Primer de tot, li ha donat feina de copiar del llibre uns paràgrafs a l’alumne nouvingut del que he parlat anteriorment. M’ha dit que ell mateix li demana que li doni feina. Després ha senyalat unes activitats del llibre de text perquè fessin els altres. Mentre les feien el professor anava passant entre les taules per resoldre possibles dubtes i per controlar que tothom estigués treballant. Per tal que jo veiés una classe un mica més dinàmica, els ha fet preguntes orals sobre el tema que s’havia explicat el dia anterior i sobre el que anaven els exercicis i els nois han estat participatius. Després han corregit els exercicis. M’ha fet molt gràcia un nen que m’ha preguntat si jo de gran volia ser professora de ciències. Li hagués fet un petó, perquè això vol dir que m’ha vist jove, no? ;-D
Quan faltava un quart d’hora per acabar, el professor ha anat a buscar material per fer uns experiments a classe, ja que tots demanaven tota l’estona que els fes un experiment. Mentre el professor i dos alumnes anaven a buscar el material, l’esmentat nouvingut s’aixecat i ha obert el maletí del professor. Jo no me n’he adonat, però de sobte he sentit una sirena i m’he espantat molt. El professor porta un sirena al maletí per si li obren adonar-se’n. Què fort que m’ha semblat! M’he espantat tant, perquè pensava que era la sirena que anuncia un incendi. El noi de seguida l’ha tancat. En fi, que no te’n pots descuidar ni un moment. Després han estat molt atents a l’experiment.
Després d’aquesta classe he anat a veure una de la meva tutora a quart. En aquest grup hi ha molt bon ambient i es nota que la professora està molt a gust amb ells.
A última hora he anat a veure una altra classe de ciències amb un professor diferent i amb un altre grup de segon. Aquest era el segon on jo faré la meva unitat. En el que ahir vam donar la classe la meva companya i jo soles. M’ha agradat molt veure com es comporten els mateixos alumnes amb un professor diferent. Ha estat explicant els ecosistemes i m’ha agradat, perquè ho explica com si fos un conte i aconsegueix que els alumnes estiguin atents a l’explicació. Aquest professor era de primària i se li nota en la manera de fer. Gràcies a ell he descobert un llibre de divulgació científica molt interessant i que em compraré en breu: “A short history of nearly everything” de Bill Bryson.
Mentre jo veia aquestes classes, la meva companya veia unes altres de ciències socials, ja que ella farà l’unitat sobre la immigració. Avui ha estat el primer dia que no anàvem juntes a les classes. Ens hem trobat a faltar, però també hem après a enfrontar-nos soles a la por escènica de que et mirin tot d’alumnes que no coneixes a l’entrar a una classe.

A soles amb els alumnes.

Els dijous són dies molt tranquils: només tenim dues classes de segon, però avui ha estat un dijous especial. La nostra tutora havia de portar al metge a les seves filles i nosaltres hem fet una classe soles. La veritat és que , en general, ha anat prou bé, però els nanos s’han volgut aprofitar de que no estava la profe titular i han mirat de prendre’ns el pèl. Hi havia dos nens que estaven tota l’estona jugant i barallant-se, però els hem pogut controlar quan els hem dit que el diàleg que estaven fent en parelles ells serien els primers en corregir-lo en veu alta. Aleshores s’han posat seriosament a fer l’exercici. Els hem demanat que possessin un paper amb el seu nom per cridar-los pel nom i els ha costat molt fer-ho. Semblava que fos un gran esforç. Hi ha un nen amb un comportament un tant disruptiu que s’ha passat la classe canviant-se el nom per fer broma. Ha estat tota una experiència i m’ha agradat molt veure com, tot i sent profes en pràctiques i sabent-ho els nens, els hem pogut fer treballar i els hem controlat. L’experiència ha estat satisfactòria.

Segon dia, segon pràcticum.

Avui ha estat un dia més aviat d’observació. Hem assistit a una classe de quart on la tutora ha utilitzat una tècnica de dictat especial que ens ha volgut ensenyar per donar-nos idees per la nostra unitat didàctica. Després hem anat a segon i quan quedava un quart d’hora per acabar la classe m’ha demanat que jo els fes corregir un exercici i que llegís un text perquè veiessin com es pronuncia, que el llegissin ells i després amb el llibre tancat jo els fes preguntes per reconstruir-lo. Ha estat interessant, perquè els alumnes estaven molt interessats en reconstruir bé el text i en contestar les preguntes i han estat molt participatius. La tutora ens ha demanat que preparem un examen per practicar i que li portem. Si li agrada com ha quedat el farà als alumnes. Jo el prepararé de segon i la meva companya de quart.

Retorn a l'institut. Segon pràcticum.

Avui hem tornat a l’institut. Hem començat el segon pràcticum, el de veritat, vaja. La veritat és que estava bastant nerviosa un altra vegada. A primera hora els de quart estaven d’excursió i hem estat parlant amb la tutora de la nostra unitat didàctica. Li ha agradat la meva i m’ha donat idees per millorar-la. Aquesta setmana l’acabaré de perfilar. Després ha tingut una guàrdia i la meva companya i jo hem estat preparant la propera classe, que era de segon, per donar-la a mitjes entre les dues. He començat jo donant la classe i crec que ha anat bastant bé. A mesura que anava explicant i fent el listening i els exercicis m’he anat sentint més relaxada. Els alumnes estaven molt tranquils. Alguns no feien més que badallar. La veritat és que era la seva cinquena classe d’un dilluns i crec que estaven cansats i tenien gana. El tema tampoc ajudava gaire a animar-se (forms of transport). La tutora m’ha dit que he d’anar més depressa, perquè els que en saben més s’aborreixen, però mirem la part positiva, als que els hi costa més han treballat i han seguit la classe. M’hauré d’acostumar a posar una mica el turbo. Per cert, que he fet la classe totalment en anglès (potser he dit una frase o dues en català) i m’han entès. Estic molt contenta amb l’experiència. Avui ha estat un dia de trencar el gel. Demà és el dia més dur: de 8 del matí a 5:15 de la tarda. Ja us explicaré com ha anat, però serà durillo i més aquesta setmana que estem encara aterrant.
Fins demà!